Us convoquem a una trobada el proper dimarts 17 de maig a les 19h a Ca la Dona. I és que l’Alerta ha complert un any, que coincideix amb els debats que es produiran a les Jornades Radical-ment feministes.
Per això proposem aprofitar l’ocasió per a retrobar-nos, celebrar i valorar plegades aquest any, així com la continuïtat de l’Alerta, i presentar i debatre sobre la proposta que tenim de taula rodona per les Jornades Radical-ment feministes.
Podrem també debatre sobre les possibles preguntes que hem plantejat per la taula rodona de les Jornades, sobre les diferents perspectives feministes sobre el tema i poder recollir propostes de cara a encaminar l’acte de les jornades… i el futur!
A sota trobareu el resum de la taula. La taula s’ha configurat a partir de la confluència en un sol debat de diverses propostes que havien arribat a l’organització de les jornades que tenien una orientació similar.
***
Proposta de taula rodona “Feminismes i política: experiències, contradiccions i reptes”
Resum: En el context actual de canvi, volem debatre sobre quines escletxes s’han obert per a la transformació social des d’una perspectiva feminista. Volem compartir les contradiccions i els obstacles que es troben dins dels espais institucionals i patriarcals per a fer de les propostes polítiques feministes una realitat.
Proposta de preguntes:
– Com podem fer canvis reals des dels feminismes en els nostres espais d’intervenció?
– Quines contradiccions ens crea estar en espais institucionals?
– Quins mecanismes creatius activem per fer front als atacs masclistes?
– Quins reptes i oportunitats aporten les lluites feministes en els espais mixtes?
Organització: Alerta Feminista, Dones amb Compromís, Fundació l’Alternativa, Dones de CCOO.
Els dies 2, 3 i 4 de juny tindran lloc les Jornades Radical-ment Feministes, que aquest cop celebren els 40 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Tan aviat tinguem informació del programa en farem difusió, però us avancem que participarem a una taula de debat.
Les jornades són una cita ineludible per als feminismes catalans… així que esperem trobar-nos-hi moltes!
Mentrestant, us animem a adherir-vos a les jornades, ja sigui com a col·lectiu o a títol individual. Recordeu que són per a dones, lesbianes i trans.
El 25 d’abril tenim un altre aniversari: un any del llançament de l’Alerta! Per a celebrar-ho, per ara us convidem a repassar els materials del bloc https://feminismesradicalitatsdemocratiques.wordpress.com/, on hi ha documentació que us pot interessar. Les jornades Feminismes i Radicalitats Democràtiques estigueren en l’origen de l’Alerta!
Mentrestant, us deixem amb el vídeo de la conferència de Fina Birulés “Una revolució sense model. Feminisme i transformació”, organitzada per l’Institut d’Humanitats amb motiu dels #40anysdefeminismes a Catalunya.
22 de setembre de 2015. La Directa La vella i nova política s’han citat a les urnes aquest diumenge. Hem fet un buidatge dels programes electorals per analitzar si contemplen una societat no androcèntrica i si passen el filtre de la perspectiva de gènere (continua llegint). Anna Celma.
15 de setembre de 2015. El Diagonal […] Muchas de nosotras hemos estado comprometidas y expectantes en un proceso nuevo constituyente de ruptura con el actual régimen, por una república catalana que indiscutiblemente sería un marco mejor aquí y en el resto de la península para proponer un nuevo modelo constituyente anticapitalista y antipatriarcal. (continua llegint) Montse Cervera Rodon.
24 de setembre de 2015. Ràdio Rubí – Rubí al dia. La rubinenca Betlem Cañízar, membre d’alerta feminista, ens parla d’aquest manifest signat per 600 persones del món de la política, la cultura i ciutadans anònims que reclama una visió menys androcèntrica de la política. El document fa referència als feminicidis que s’han produït al país en els darrers mesos, a les dobles jornades i a la manca del discurs feminista al debat electoral, els programes i els míting. Escolta el podcast aquí.
9 de setembre de 2015. El Periódico. Més de 600 dones han firmat un manifest promogut per l’associació Alerta Feminista en què lamenten que dels set caps de llista que concorren a les eleccions del 27-S només un és dona (Inés Arrimadas, de Ciutadans). També critiquen que… (continua llegint). Efe.
Difonem el següent comunicat, tot esperant que pugui ser recollit als mitjans de comunicació, ja sigui en forma d’article, notícia, o de la manera que més convenient. Creiem que la situació política s’ho mereix, i així ho avalen les més de 600 signants del manifest.
Si necessiteu més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
S’acosten unes noves eleccions, que seran cabdals per al país.
Set caps de llista. Una dona.
28 caps de llista de demarcació, 4 dones.
Més enllà de la capçalera, les quotes a les llistes electorals (60%-40% en cada tram de 5 persones), com a acció positiva, han afavorit l’increment de dones als comicis però, quantes són les veus declaradament feministes?
Malauradament, aquests propers comicis electorals ens tornen a mostrar que les feministes hem d’estar en alerta. Si semblava que amb les eleccions municipals es dibuixava un canvi de tendència, aquests comicis ens mostren el contrari.
Però no només estem en alerta perquè tornem a ser invisibles com a representants polítiques. Estem en alerta, sobretot, perquè una altra vegada, els assassinats, la precarietat, la discriminació i les injustícies que patim pel fet de ser dones tornen a no ser centrals en el debat polític.
Hem viscut un estiu esfereïdor, en el que els feminicidis ens han colpit amb força. Nou dones assassinades el 2015 als Països Catalans segons xifres oficials, 26 segons les xifres de http://feminicidio.net. 34 dones en tres mesos d’estiu a l’Estat. És una situació prou greu per a convertir-se en un punt central de les campanyes. Quines propostes de xoc s’estan proposant per a què deixem de ser assassinades per raons de gènere?
Però també, on s’està parlant de les nostres precarietats? De la càrrega de feines domèstiques i de cures de la que ens hem de responsabilitzar enmig de les retallades constants?
On s’està parlant del dret al propi cos en uns dies en què el Senat ha aprovat la reforma de la llei de l’avortament?
Sabem que aquests punts formen part d’alguns programes, faltaria més. Reivindiquem, però, que no només hi siguin, sinó que s’expressin, que formin part del debat públic de forma manifesta, durant la campanya electoral, i sempre. Les feministes estem en alerta i tornem a reivindicar que cap canvi serà possible si no trenquem amb les violències patriarcals, si no acabem amb l’explotació del nostre treball, si les veus i sabers feministes no són presents en les propostes de transformació social i política.
Per això, tornem a fer públic el manifest Alerta Feminista, firmat per més de 600 persones i per dones de tots els àmbits (activistes feministes, representants polítiques, periodistes, acadèmiques, escriptores, entre d’altres). Tornem a cridar i tornem a exigir polítiques radicals feministes.
Cap nou país serà possible sense elles. Sense nosaltres.
El objetivo del taller es compartir experiencias y situaciones diversas, en diferentes municipios, desde diferentes perspectivas y activismos, y desde dentro, desde fuera y desde más allá de las instituciones.
Planteamiento
Vivimos un tiempo en el que están sucediendo procesos interesantes. Los feminismos están presentes en muchos movimientos sociales y espacios de “regeneración política” y “confluencia”. Estamos en programas, manifiestos. Pero cuando llega la hora de la verdad: ¿cómo hacemos para conseguir cambios reales y profundos, esos cambios necesarios para erradicar el patriarcado, sobretodo si tenemos en cuenta que el patriarcado no es algo fijo y externo a nosotras, sino que lo impregna todo, incluidas a nosotras?
Proponemos descentrarnos, hablar buscando el propio centro, lejos de lo esperable o del pensamiento normativo. Intentemos salir de los lugares comunes para llegar a sitios diferentes.
Así pues, ¿cómo hacemos cambios reales desde los feminismos, en nuestros pueblos y ciudades? (qué haríamos si pudiéramos…).
Proponemos avanzar la reflexión desde tres preguntas:
qué es hacer política desde los feminismos
como se lleva a la práctica la cuidadanía*
y ver desde donde hablamos / actuamos.
El desarrollo del taller
Para romper el hielo, empezamos el taller con una lluvia de ideas sobre qué quiere decir hacer política desde los feminismos. Recogemos lo que se expresó, que fue mucho, en la tabla que encontraréis a continuación.
Lo cierto es que finalmente nos quedamos enganchadas en ésta lluvia de ideas y en todas las voces que fueron expresándose:
¿Qué es hacer política desde los feminismos?
Estrategia ¿Qué queremos hacer? Objetivos.
Dificultades / necesidades
Hacer política desde el feminismo significa muchas cosas: es necesario que nos las hablemos y las pongamos en común.
También es importante reconocer que es una política en permanente construcción y contagio. No tenemos recetas.
A partir de aquí, decimos:
La política de las mujeres es la política (o de las mujeres, lesbianas y trans).
Cambiar lo simbólico, y llevarlo al cuerpo.
Política de la relación
Política en primera persona
Política que se hace cargo de la vida y conecta la micropolítica con las instituciones
Integra la diversidad y cuestiona el sujeto político.
Política lenta, integral y de largo plazo
La política que intenta despatriarcar.
Es política del día a día, de lo cotidiano. Y en este sentido, poniendo en el centro la vida, es anticapitalista.
Es la política que más capacidad tiene de globalizar a las personas.
Política basada en la autoridad, la confianza, el poder de hacer.
Es aquella que da autoridad a «otras» personas, a «otros» cuerpos.
No hay una política feminista, sino muchas.
Generan controversia:
Es todo aquello que hacen las feministas organizadas y autónomas. ¿Y lo que hacemos cuando no estamos organizadas? ¿Y lo que hacen las feministas en las instituciones? ¿O es todo aquello que hacemos las feministas desde la cotidianidad?
Organizar la vida en común desde el reconocimiento de las inequidades.
Desapoderar a las instituciones y apoderarnos individual y colectivamente.
Permear todos los campos de la acción política.
No perseguir un modelo (masculino, androcéntrico, burgués, blanco, de mediana edad… o incluso un modelo determinado de mujer). Más allá de las políticas de igualdad o de género.
Trabajar desde las grietas del sistema: fuera o dentro de las instituciones. Y si estamos dentro, bien apegadas al movimiento feminista, contribuyendo a fortalecerlo y no usurpándolo.
Debemos inventar mecanismos de interlocución para que la historia no se repita.
Debemos trabajar desde el lugar en el que cada una está.
Debemos ser capaces de atender las urgencias que vivimos a partir de propuestas radicales de cambio. Articular lo macro y lo micro.
Redefinir los derechos, para no identificarlos sólo con políticas públicas.
Promover, crear, cada vez más espacios colectivos, comunitarios, autogestionados. Necesitamos redes que sustenten nuestras vidas.
Establecer complicidades entre mujeres, lesbianas y trans, y también con hombres, ahora son posibles, y abren el abanico para que nuestras propuestas sean asumidas y se lleven a cabo.
Tener criterios, luces, guías, más que un catálogo de propuestas. Criterios que nos den herramientas para analizar las situaciones en las que nos encontramos desde una perspectiva feminista.
¿Cómo hacerlo? Haciendo, deshaciendo, equivocándonos… No tenemos respuestas para todo, lo que tenemos son muchos retos que afrontar.
Hay oportunidad, AHORA y AQUÍ, de trascender. Es muy importante el momento que vivimos.
Necesitamos articulación e ir estableciendo sinergias. Tenemos muchas propuestas ya construidas, mucha capacidad (sólo hace falta mirar algunos programas políticos) pero luego ¿qué? Nos falta articularnos. Nuestra dificultad no está en las propuestas, sino en cómo bajarlas a la práctica y conseguir transformaciones reales en todos los cuerpos.
Ser tratadas, o incluso nosotras hacer propuestas, como si fuéramos «un sector» de población. En lugar de eso, debemos ser transversales, y de hecho estamos atomizadas siempre, estamos en todos lados… Es agotador, pero nos caracteriza y quizás sea como debe ser, y es uno de los retos ante la necesidad que muchas expresan de articulación.
Necesitamos una estrategia para definir tiempos, formas.
Tenemos miedo, quizás, a la pérdida de autonomía que puede suponer el diálogo, la interacción y más aún la participación en las instituciones.
¿Cómo hacer convivir la política de las transformaciones profundas y a largo plazo con las urgencias del día a día? Y las urgencias: ¿cuáles son, quién las establece? Por ejemplo, ¿queremos más empleo, o queremos acabar con el empleo asalariado? ¿Debemos generar empleo para acabar con el paro o repartir el existente?
Incapacidad para hacer seguimiento de lo que ocurre, monitorear.
Recordar la importancia de cuidarnos.
No nos olvidemos del dinero y la economía: lo necesitamos para hacer cosas, y a menudo en ese campo estamos muy solas. Necesitamos redes que sustenten nuestras vidas.
Generan controversia:
Una de las dificultades es la usurpación del discurso y propuestas feministas (términos como empoderamiento, por ejemplo), para desvirtuarlas y ser absorbidas por el sistema. En eso hay consenso, pero se manifiesta también que el hecho de que se usurpen propuestas es signo de que existimos, de que somos visibles, de que somos peligrosas. Es un riesgo que hay que correr. Lanzar palabras, prácticas, conceptos, para que la gente se las haga propias, con el riesgo de ser usurpadas y vaciadas de contenido, olvidado su origen y sin reconocimiento de ningún tipo o, incluso, haciéndolo en nombre de las mujeres o el feminismo.
Ante esta afirmación, muchas mujeres insisten en la importancia de estar alertas y denunciar la cooptación del discurso, y de que nos faltan herramientas para poder denunciar dichas prácticas cooptadoras.
*Finalmente, destinamos la práctica totalidad del taller a ésta pregunta, y ya casi al final, aparece un cuestionamiento al concepto CUIDADANIA utilizado en el taller, cosa que daría para un debate interesante que hacemos un poco entre pasillos. Recogemos aquí algunas ideas, a modo de esbozo:
Se plantea que el concepto cuidadanía en Madrid y otros sitios se ha ido abandonando, en tanto que se entiende que centra el debate en los cuidados entendidos en sentido “estrecho”, y el «poner la vida en el centro» o el «sostener la vida» va más allá de los cuidados.
En Catalunya en cambio se continúa usando. ¿Qué decimos? Que lo usamos porque nos parece útil para subvertir el concepto de ciudadanía, así como a modo de golpe en la cara. Provoca reacción en la gente cuando hablas de cuidadanía en lugar de ciudadanía, y seguramente lo usamos más no tanto para poner en el centro los cuidados sino para descentrar la idea ilustrada y moderna de ciudadana (sujeta de derechos y obligaciones, autosuficiente, etc.) y agrietarla poniendo en su lugar la realidad de interdependencia entre las personas y la vida y la necesidad de cuidarla y sostenerla como elemento para otorgar ciudadanía- cuidadanía. En éste sentido, se usa cuidadania más en la línea de cómo sostener la vida en contraposición a un concepto de ciudadanía que de los cuidados en sentido estrecho.
Vemos que puede ser un debate interesante… y que ya quedaremos para hablar. Pero como decimos, este debate no fue en el grupo general. Os lo transmitimos igualmente para poderlo compartir conjuntamente.
Què suposa la generació d’una alerta feminista com aquesta a la pràctica política del nostre dia a dia als municipis i, en concret, la Cuidadania, entesa en sentit ampli, quines implicacions té en l’àmbit municipal?
En el marc del V Congrés Estatal d’Economia Feminista, que se celebrarà a Vic els dies 3, 4 i 5 de juliol, el divendres dia 3, a les 9:30, realitzarem un taller en el que proposem posar en comú experiències, propostes, somnis i desitjos per a concretar, des d’un feminisme entès a partir de la radicalitat democràtica, les implicacions del concepte de cuidadania a la vida ciutadana -o cuidadana- i política dels nostres pobles i ciutats.
Esperem confluir, al taller, participants implicades tant a l’espai Feminismes i radicalitats democràtiques com en el treball municipal i de l’àmbit de l’economia feminista.
La plaça del Pou de la Figuera va anar vivint, poc abans de les 12h, l’arribada de persones en suport de l’Alerta. A les 12h, superats els nervis de la preparació de tot plegat, l’escenari estava llest.
Per a poder començar va ser necessari negociar l’ús d’aquella part de l’esplanada del Pou de la Figuera amb alguns dels qui habitualment utilitzen l’espai: uns nens que volien jugar a futbol i alguns homes grans que petaven la xerrada. Primer repte del dia: ser capaces de gestionar l’ús compartit dels espais públics, que són efectivament de totes i tots. Amb els nens, vam resoldre-ho pactant un temps d’ús: 1hora, que van afanyar-se a fer-nos complir quan va arribar el seu moment.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
A les 12:15, amb el retard habitual per aquestes latituds, Lola Majoral, com a conductora de l’acte, va donar-nos la benvinguda al centenar de persones que ens hi vam aplegar. És una xifra satisfactòria, sobretot si tenim present que era un dia ple d’actes arreu del territori, tal com ens havien manifestat moltes persones que disculpaven la seva presència, i especialment les dones del País Valencià, que celebraven la seva Diada.
Després vam presentar breument l’acte, destacant un fet que en aquell moment ja vam poder valorar: haver estat capaces de generar un espai on la riquesa i diversitat dels feminismes ens podem trobar, des d’una perspectiva radical i transformadora, per a reforçar-nos i donar-nos reconeixement, visibilitat i autoritat, en la pràctica d’una política de la relació que ha de ser despatriarcalitzant. I, des d’aquest lloc físic, simbòlic, polític, continuar generant nova política.
Aquesta diversitat es va posar de manifest en les petites lectures que van succeir-se amb l’obertura de l’acte, amb la intenció de mostrar el complex mapa de les propostes feministes. Amb elles, 19 dones i 1 home van expressar
la sobirania sobre el cos, el respecte per la terra, la sobirania dels pobles, i contra el TTIP
el dret a una maternitat lliure i desitjada i un part conscient, sentit i consentit
per la cuidadania
per una pràctica econòmica centrada en la sotenibilitat de la vida
contra la militarització de la societat, per aturar la presència dels cossos policials i militars a l’ensenyament, a l’espai públic i arreu
perquè som fortes i lliures, volem recursos i impunitat 0 davant les violències masclistes
per la pagesia, pel món rural, per les dones del camp
per fer trontollar l’ordre simbòlic patriarcal
per despatriarcalitzar el món, la vida
perquè som arreu
perquè les dones que fem política, des dels moviments socials, des dels partits, hem de marcar les agendes polítiques
perquè cal una nova mirada, pensar-ho tot de nou i diferent
per una sanitat pública que respecti el dret al propi cos
en suport a les anarquistes que estan sent represaliades
contra les masculinitats hegemòniques
perquè allò personal és polític
per … (si ens manca el que tu vas dir, envia’ns la frase per correu-e)
Vam tancar amb la lectura del manifest, i una crida a continuar fent difusió i aconseguir més signatures a l’Alerta, a treballar l’Alerta a tots els nostres col·lectius, a realitzar-ne presentacions o debats arreu del territori, a apropiar-nos-la i donar-li força i veu, defugint un ús partidista per assolir visibilitat, escolta i projecció de les veus feministes radicals i anticapitalistes.
Vam acabar amb una foto col·lectiva i, finalment, un petit pica pica per a facilitar l’espai de trobada i relació a través del qual també, o potser sobretot, fem la política del dia a dia que subverteix el món.
Totes aquelles que vulgueu sumar-vos a l’organització d’aquesta campanya, feu-nos-ho saber a alertafeminista@gmail.com! Aviat, noves notícies i esdeveniments.
Ens veiem el 25 d’abril, a la plaça del Pou de la Figuera? Llegeix la convocatòria a l’entrada de sota (o clicant aquí)! I envia la teva foto a alertafeminista@gmail.com
No us la perdeu! Perquè la nova política continuarà sent vella política si és patriarcal
Ja en som més de 500 les persones que hem signat l’Alerta Feminista. I en serem encara més a mesura que n’incrementem la difusió. Ara és el moment de fer un pas per a la visibilitat i la repercussió d’aquesta iniciativa. Per això ens convoquem a la presentació pública de l’Alerta, on volem que totes puguem fer sentir el que ens mou a llençar aquesta iniciativa. Data: dissabte 25 d’abril Hora: 12:00h Lloc: plaça del Pou de la Figuera (Forat de la Vergonya, Barcelona) Confirma l’assistència, si et plau, i fes-ne difusió en el teu entorn. Que el contingut de l’Alerta sigui un fet, i ho sigui JA, depèn de totes i tots nosaltres. Esperem ser-ne moltes, el 25, i que hi hagi visibilitat del que es mou no només a Barcelona, sinó arreu de Catalunya.
Benvolgudes amigues i companyes,
Els dies 2, 3 i 4 de juny tindran lloc les Jornades Radical-ment Feministes, que aquest cop celebren els 40 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Tan aviat tinguem informació del programa en farem difusió, però us avancem que participarem a una taula de debat.
Congreso de Economía Feminista de Vic. 4 de julio de 2015
En el marc del V Congrés Estatal d’Economia Feminista, que se celebrarà a Vic els dies 3, 4 i 5 de juliol, el divendres dia 3, a les 9:30, realitzarem un taller en el que proposem posar en comú experiències, propostes, somnis i desitjos per a concretar, des d’un feminisme entès a partir de la radicalitat democràtica, les implicacions del concepte de cuidadania a la vida ciutadana -o cuidadana- i política dels nostres pobles i ciutats.
A les 12:15, amb el retard habitual per aquestes latituds, Lola Majoral, com a conductora de l’acte, va donar-nos la benvinguda al centenar de persones que ens hi vam aplegar. És una xifra satisfactòria, sobretot si tenim present que era un dia ple d’actes arreu del territori, tal com ens havien manifestat moltes persones que disculpaven la seva presència, i especialment les dones del País Valencià, que celebraven la seva Diada.
Després vam presentar breument l’acte, destacant un fet que en aquell moment ja vam poder valorar: haver estat capaces de generar un espai on la riquesa i diversitat dels feminismes ens podem trobar, des d’una perspectiva radical i transformadora, per a reforçar-nos i donar-nos reconeixement, visibilitat i autoritat, en la pràctica d’una política de la relació que ha de ser despatriarcalitzant. I, des d’aquest lloc físic, simbòlic, polític, continuar generant nova política.
![IMG-20150418-WA0002[1]](https://alertafeminista.files.wordpress.com/2015/04/img-20150418-wa00021.jpg "IMG-20150418-WA0002[1]")
Lloc: plaça del Pou de la Figuera (Forat de la Vergonya, Barcelona) Confirma l’assistència, si et plau, i fes-ne difusió en el teu entorn. Que el contingut de l’Alerta sigui un fet, i ho sigui JA, depèn de totes i tots nosaltres. Esperem ser-ne moltes, el 25, i que hi hagi visibilitat del que es mou no només a Barcelona, sinó arreu de Catalunya.
alerta feminista 